Tota la veritat sobre l’1 d’octubre

Bola de vidre

Molts us pregunteu què passarà l’1 d’octubre. Jo li he tret la pols a la meva bola de vidre i puc afirmar que passarà el següent:

Les urnes es posaràn i podrà votar qui hi sigui a temps. A primera hora del matí el colega Rivera es farà una ratlla de coca de 600km de Madrid a Barcelona. Una vegada arribi, recorrerà tots els col·legis a la velocitat del Correcaminos tirant les urnes a terra i trencant-les. Seguint la seva estela apareixerà l’amic Albiol amb una escombra cridant “Netegem referèndum! Netegem referèndum!” i llançarà totes les urnes trencades amb els seus corresponents vots a les escombreries. Els col·legis quedaran deserts i molt molt nets, perquè n’Albiol quan s’hi posa, s’hi posa bé. Minuts més tard apareixerà Barbie Arrimadas al lloc dels fets. No hi trobarà ningú. Tot desert. Estepicursors volant d’una banda a l’altra. Farà un gest de mirar a banda i banda mentres encongeix les espatlles. No entendrà res. Començarà a preguntar-se intensament què cony ha passat i per què ningú l’ha avisat si ella és la gran abanderada de la majoria del poble català. Intensament significa intensament. Més del que mai ho havia fet. Es començarà a posar blanca. Rosa. Vermella. Blava. Morada. I puuum! Li explotarà el cap deixant un escampall de cervell (poquet, per què no dir-ho), sang i vísceres. Rajoy, des de Madrid sentirà l’explosió i dirà “Oh! Una exploshión en Barcelona durante el golpe de eshtado a nueshtra democrashia!”. Despenjarà el telèfon (un góndola d’aquells de la Telefònica dels 80) i trucarà al comandant de la guàrdia civil a Catalunya. Aquest li donarà una resposta afirmativa, pujarà al cotxe patrulla, engegarà la sirena i anirà directe a la casa del Sr. Puigdemont. L’agafarà pels cabells, el ficarà dins el cotxe i el portarà al lloc dels fets. L’empastifarà una mica d’Arrimadas per aquí una mica d’Arrimadas per allà i li farà una foto. Una prova contundent i irrefutable de l’homicidi que Puigdemont acaba de perpetrar. Puigdemont a la presó acusat d’assassinat.

Després de tot això, el compi Junqueras s’emocionarà, anirà al palau de la Generalitat, pujarà al balcó i proclamarà la República Catalana. L’amic Espejo pujarà al balcó del costat i proclamarà la dissolució de la República Bananera. Es miraran als ulls, es posaran vermells de ràbia i entraran al Palau. Es diran de tot, els pitjors insults: que si demòcrata, que si català, que si espanyol… bé, ja sabeu, insults contemporanis que en diriem. Angela Merkel, connectada a les càmares que tenen ocultes a cada racó de les institucions catalanes les famoses clavagueres de l’Estat dirà: “això no pot ser! Aquesta batalla política s’ha de fer en condicions”. Minuts després un camió ple de sorra i un camió cisterna d’aigua tocaran el timbre del Palau. Abocaran la seva càrrega a l’interior i muntaran una piscina de fang. Donaran un tanga de lleopard a cadascuna de les parts, i a lluitar!

Tot el poble de Catalunya es reunirà al seu voltant. Tot. I per una vegada es posaran d’acord el 100% dels habitants i diran: Així, sí.
Hores després un dels dos guerrers, amb la cara desfigurada pels cops, la sang i el fang guanyarà la batalla i podrà imposar, legítimament, la seva idea per Catalunya. Qui? No us ho diré, vull preservar la sorpresa.